En escena el 16 de febrer
La història d’un diagnòstic i de com una malaltia pot canviar la vida; un testimoni personal entre la denúncia i la comèdia. “Si morir de riure no pot ser una opció, què collons ens queda?”
De cop passa alguna cosa que canvia la direcció de la vida. Una creu que és invencible, com quan érem petites i dèiem “sóc sucre”. Però la realitat és una altra. La realitat és que totes estem exposades a alguna malaltia. La malaltia que canviarà la vida de la Moumna es diu sarcoïdosi. Sarcoïdosi pulmonar.
Com cantar “Sobreviviré” sense que m’exploti un pulmó explica la història d’un diagnòstic i de com una paraula desconeguda fa que la teva realitat ja no sigui teva. Com cantar “Sobreviviré” sense que m’exploti un pulmó explica com de sola et pots arribar a sentir quan ningú entén ni coneix allò que t’està passant.
Un diagnòstic; moltes preguntes; moltes pors; més pors, moltes proves; molts dubtes; i més i més.
Un aprendre a seguir endavant amb la vida que t’ha tocat viure i tot el que comporta.
Dramatúrgia: Dana Carbonell Soler
Direcció: Júlia Cortina i López
Repartiment: Raquel Camón Badi, Dana Carbonell Soler i Anna Griera Parra
Integració de llengua de signes: Anna Griera Parra
Espai sonor: Neus Soler
Veu en off: Claudia Carreras
Escenografia i vestuari: Elisabet Rovira Ribas
Audiovisuals i fotografia: Beatriz Pérez Martín
Ajudant d'escenografia i vestuari: Alejandra Sánchez Casañ
Disseny de llums: Nahomi Monjaraz
Producció: laKarbo
Distribució: Tot Produccions
Amb el suport de: Hostpial Clínic, enCantados, Casa Orlandai i El Maldà
18:00 | 1 h 15 min.
Teatre Cirvianum,