Tres homes i un destí, amb la mort als talons, acorralats, fins que els arriba l’hora.
Un trio infernal, un trio fantàstic, un trio d’asos, els tres mosqueters. Tres persones d’entre nosaltres, vagant per aquest nostre món, gent com jo, com tu, com aquell.
- Fa cosa d’un parell de mesos vaig fer donació dels meus òrgans. Ara fa una setmana van venir a reclamar-me’ls.
- Era la vint-i-dosena vegada que provava de matar-se des de feia any i mig.
- Busco, desesperadament, un “motiu” per matar la veïna del cinquè segona. El desig ja el tinc, em falta el motiu, la raó, el mòbil.
Tres històries, tres maneres d’encontrar-se amb la mort amb un to irònic i divertit.
No són pas (tres) històries per a no dormir, són (tres) històries extraordinàries (tres) històries mínimes. Podria ser la crònica d’una mort anunciada, però que no acabarà essent una història interminable.
Ser o no ser, matar o morir, la comèdia de la vida.
Text: Pep Tines
Dramatúrgia: Cacu Prat, Pep Simon i Pep Tines (o viceversa)
Interpretació: Pep Simon, Pep Tines i Cacu Prat (fot-li atxa)
