FEM L'ÚLTIMA COPA (de Harold Pinter)

Pinter pren com a punt de partida el terrorisme d’Estat i la supressió i tortura sistemàtica de la dissidència política.

Sobre quins valors morals hem construït les nostres suposades democràcies occidentals? És legítim torturar si serveix per salvar les vides de milers de persones? Fins on pot arribar el sistema? Encara pot quedar dignitat humana quan t’ho han arrabassat tot?

Per mesurar l’amplitud actual del fenomen de la tortura només cal llegir les dades que proporciona Amnistia Internacional i seguir la successió de notícies que arriben no només des dels escenaris bèl·lics, els camps de refugiats o els soterranis de les dictadures, sinó també des de les presons i els centres d’internament, dels països democràtics.

La tortura no és un crim aïllat; sempre hi ha una organització que es mou entre bastidors «a l’aguait i a punt de saltar com un puma».

Direcció i dramatúrgia: Leonardo Vicente Granados

Intèrprets: Abel Reyes Alabart; Gerard Pla Zamora; Raquel Garabal Carbajal