SMILEY, DESPRÉS DE L'AMOR

Torna la comèdia que ens va captivar i enamorar. El retrobament uns anys després...

Han passat sis anys des del darrer cop que vam veure l’Àlex i el Bruno. Els vam deixar just després d’enviar-se un smiley –dos punts, un guionet i un parèntesi tancat que ho van canviar tot– i fent-se un petó de pel·lícula. Va ser un moment màgic. Al seu voltant es van encendre els llums de Nadal i es va posar a nevar, però ells no es van moure del mig del carrer. Van aturar el trànsit, els cotxes van començar a  tocar-los la botzina, els vianants es van aturar a gravar l’escena amb els mòbils i tot seguit es van posar a ballar en una coreografia perfectament sincronitzada.

Bé, potser aquí estem exagerant una mica, però què voleu? Era una comèdia romàntica i les comèdies romàntiques han d’acabar així, amb un happy ending. I ells el van tenir. “Jo no sé si tu i jo tindrem un bon final… però podem tenir un principi, si tu vols,” va dir l’Àlex. I el Bruno va respondre que sí, que volia. Va sonar Florence and The Machine i tots dos van començar una relació... però...

Text i direcció: Guillem Clua (Premio nacional de Teatro, 2020)
Intèrprets: Ramon Pujol i Albert Triola