UNRAVEL

Inspirada en la figura de l'obrer del tèxtil i a partir dels testimonis dels treballadors de les filatures

UNRAVEL qüestiona la dicotomia entre modernització i deshumanització, entre l’automatisme de les accions i el comportament humà. En aquest projecte s'exposa la fragilitat humana desteixint la memòria col·lectiva d'una generació, de la qual som hereus, com el fil perfectament trenat format per mil fibres de cotó.

Mitjançant el context de filatures, industrialització i, en definitiva, una part important de la nostra història, es vol contraposar les dues cares del progrés. Una dicotomia present i transversal en moltes societats i cultures diferents. Innegablement, es tracta d'un context amb llums i amb ombres que ens brinda l'oportunitat d'aprendre d'on venim així com d'entendre el que altres societats viuen en el present.

Aquesta peça, de rigor històric, navega entre temes tan actuals com les condicions laborals i de gènere oferint una representació a través d'un prisma contemporani.

Direcció i interpretació: Àngel Duran