BIRNAM

“I jo aquí, com un imbècil, parlant sol i remugant, que és el mateix que es fa en un escenari. Només que allà hi ha gent mirant. Que no sé què hi van a fer.”

A Birnam, un actor, ja gran, és al camerino preparant-se per representar el rei Duncan a Macbeth, quan li comencen a aparèixer dubtes. Sobre el valor de la paraula i la naturalesa del llenguatge, sobre el teatre i la seva funció, sobre el seu moment com a actor i el seu passat, sobre la vellesa… Li revenen els seus fantasmes, dubta de tot, el seu món entra en crisi. Amb aquestes disquisicions va establint un soliloqui teixit amb cites, referències i comentaris a Shakespeare i a les seves obres així com a alguns dels dramaturgs i escriptors que estima (Beckett, Sarah Kane, Borchert, Tarkovski…).

Aquestes reflexions fan que es replantegi la conveniència de sortir o no a escena, mentre s’acosta l’hora i la veu del regidor, com un Cronos implacable, va anunciant l’arribada del moment de la decisió.

Text: Víctor Sunyol

Direcció: Joan Roura