INFANTICIDA

... parla de tendresa, d’amor, de sexe, de passió. Temes que, encara avui, no s’aborden sovint des de l’òptica femenina.

La infanticida parla d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador. El monòleg dona veu a una dona, l’autora de la qual va haver de silenciar la seva pròpia per poder ser lliure com a artista. Un monòleg on el personatge protagonista narra el capítol més dur i cruel de la seva vida. Un personatge que ha viscut una situació límit i que comparteix la seva experiència amb un públic que descobrirà la vida i les circumstàncies que han portat el personatge a assassinar el seu propi fill...

... qüestionava uns dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat; perquè presentava l’ésser feble i tendre “per naturalesa”, com un ser salvatge i apassionat. Caterina Albert va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal. Avui que ens adonem que els clixés femenins i de feminitat segueixen sent vigents i que la condició femenina comporta encara moltes limitacions. Avui que seguim vivint en una societat repressora i castradora de les llibertats més bàsiques. Alçar la seva veu avui, ens sembla un deure.

Direcció d’escena: Marc Angelet

Adaptació i dramatúrgia: Marc Rosich

Composició musical: Clara Peya

Interpretació: Neus Pàmies

Adaptació electrònica i espai sonor: Gerard Marsal