INFERNO

Dante, de la mà del poeta Virgili, travessen els inferns habitats per les ombres dels pecadors i pels dimonis torturadors.

Albert Vidal relata el viatge acompanyat d’imatges il·lustratives de l’itinerari dantesc. Cants tel·lúrics acompanyen l’apassionada recitació dels abismes de l’inframon.

Descobrirem en el cercle dels indolents a aquells que per covardia o deixadesa no van assumir cap compromís en les seves vides. Veurem el dimoni Caront pujar-los en una barca a cops de rem per traslladar-los a l’altre costat del riu en un viatge sense retorn.

En el següent capítol, assistirem al fervorós amor de Paolo i Francesca, extasiats en el seu adulteri, assassinats pel gelós germà de Paolo.

En el següent cercle dels suplicis, els golafres incontinents patiran les queixalades i esquinçaments del dimoni Cèrber, gos rabiós de tres caps.

En el seu camí, es troben Ciacco, cèlebre personatge de l’època de Dante, que era la burla de tots per la seva irrefrenable golafreria. Seguirà aquest enfonsat en el fang infecte fins al judici final.

Aquests tres actes són recitats pel rapsode en l’idioma original, és a dir, en toscà del 1300, per donar així més autenticitat als horrors i sofriments d’aquells que van lliurar la seva ànima al rei del mal.

A la fi dels tres cants, Albert Vidal es dirigirà al públic; aquesta vegada sí, amb uns versos traduïts al català d’Agostino Manni (1600 dc) sobre la importància de l’ètica i del bon obrar per ser així dignes d’existir en aquest món.