SEÑORA DE ROJO SOBRE FONDO GRIS

Situant-nos en aquella Espanya amb trets inequívocs, l’obra ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i arriba a la intimitat de cada un pel camí recte i simple de la veritat.

Nicolás, un pintor amb anys d’ofici, fa molt temps que està sumit en una crisi creativa i personal: no ha pogut tornar a pintar des que va morir la seva dona de manera imprevista.

Sobreviu en aquest estat i la seva memòria, i potser també la imaginació, recorden i recreen aquells mesos de l’estiu i tardor de 1975 durant els quals la filla gran era a la presó per la seva activitat política mentre que, al mateix temps, a l’Ana, la seva dona, que ho era tot per a ell, li van declarar una sobtada malaltia que la conduí, sense que ningú pogués esperar-ho, a una mort inesperada als 48 anys.

Tota aquesta evocació, també dels dies d’alegria i benestar, és una apassionada història d’amor amb un camí desenfrenat cap a la mort.

Un enamorat retrat d’una “senyora de vermell”, tan lluminosa, “sobre el fons gris” de totes les circumstàncies que envoltaren el seu final.

Direcció: José Sámano

Interpretació: José Sacristán

Text: Miguel Delibes